Comunicació referencial en nins bilingües català-castellà amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

L’estudi va analitzar la qualitat dels missatges que feien nins amb Trastorn Específic del Llenguatge en una tasca de comunicació referencial. En les tasques de comunicació referencial els nins han de descriure la col·locació de diversos objectes d’una imatge a un adult que no els veu. Els nins de 8 anys amb TEL produïen una menor quantitat de missatges correctes que els infants de la seva edat. Els resultats també van mostrar que el nivell morfosintàctic dels nins no permetia explicar els resultats de la tasca de comunicació referencial.

Per això, les dificultats dels nins amb TEL en la tasca de comunicació referencial no eren degudes exclusivament a una dificultat lingüística, sinó que els nins no tenien en compte el context on es comunicaven, la capacitat que tenia el subjecte de seleccionar la informació important i rellevant i la perspectiva de l’adult. Per tant, més enllà de les dificultats del llenguatge, aquests nins tenen dificultats per posar-se en el lloc dels altres, el que els hi afecta la seva comunicació. Això fa necessari treballar la comunicació i la teoria de la ment, a més del llenguatge, en els infants amb Trastorn Específic del Llenguatge.

 

Referència: Buil-Legaz L, Pérez-Castelló, JA, Adrover-Roig, D & AguilarMediavilla, E. (2016). Referential communication in bilingual Catalan-Spanish children with Specific Language Impairment. The UB Journal of Psychology, 46, 31-40