El canvi d’idioma freqüent dels bilingües s’associa amb millors capacitats cognitives

Presentat al  Sepex–Sepneca–Aipexperimental Joint Conference (Madrid, 2018)

 

 

Autors Sanchez-Azanza, Victor A.; López-Penadés, Raúl; Adrover Roig, Daniel

Contacte amb l’autor principal v.sanchez@uib.es

Abstract
El canvi de llengua (CaL) és un comportament comú entre els bilingües que requereix un maneig de dues llengües que competeixen entre elles. Aquest procés es relaciona amb el control del llenguatge (CL). S’ha proposat que el CL involucra i entrena processos generals de control executiu (CE). Així, hem explorat la interrelació entre els hàbits de CaL autoreportats i diverses mesures específiques dels diferents subcomponents del CE mitjançant models d’equacions estructurals (SEM), adoptant una perspectiva de variable latent. Els resultats mostraren que, després de controlar l’edat d’adquisició del segon idioma, la freqüència més gran de CaL autoreportada s’associa amb millors habilitats de CE. A més, l’ajustament dels models va ser millor quan és considerava el CE com un constructe unitari, comparat amb el model alternatiu que presentava relacions directes entre el CL i els subcomponents específics del CE. En concret, la millora del CE es va relacionar amb una major amplitud de la memòria de treball (actualització) i amb respostes més ràpides que en la Flanker task (inhibició d’interferència) i en la Feature Switching task (canvi de tasca). Aquests resultats suporten la hipòtesi que els bilingües mostren beneficis en els mecanismes de CE sota condicions no verbals a causa de la seva experiència en el control de dues llengües.