Els bilingües es distreuen menys? Resultats d’una tasca Oddball auditivo-visual

This image has an empty alt attribute; its file name is 1.png

Presentat al XIV Simposi Internacional de Psicolingüística (Tarragona, Abril 10 – 13, 2019)

Autors Daniel Adrover-Roig *, Raúl López-Penadés, Victor Sanchez-Azanza , Lucía Buil-Legaz , Fabrice Parmentier & Eva Aguilar Mediavilla

Autor principal daniel.adrover@uib.es

Abstract
Quaranta vuit adults monolingües i seixanta bilingües varen realitzar una tasca oddball auditivo-visual en la que havien de categoritzar nombres com imparells o parells, mentre ignoraven un estímul auditiu irrellevant que era presentat just antes de l’aparició cada nombre. Els participants varen realitzar dos blocs consecutius (B1, B2), els dos de 180 assaigs. En cada bloc, el 80% dels assaigs incloïen el mateix so irrellevant (so estàndard), en el 20% restant es presentava un so que diferia de l’estàndard en 200 Hz (so distractor). Els assaigs transcorrien de manera quasi-aleatòria per tal que almenys un assaig amb so estàndard separés dos assaigs amb so distractor. Els hàbits de canvi de llengua dels participants bilingües varen ser avaluat mitjançant un qüestionari validat. Globalment, els assaigs amb so distractor, en comparació tant amb els assaigs que els seguien com amb els assaigs amb so estàndard,  no varen afectar la precisió de categorització dels participants, però sí varen augmentar el seu temps de reacció, el qual va resultar ser menor en el B2 en comparació al B1. Els participants bilingües, en comparació amb els monolingües, exhibiren en el B2 una major precisió que en el B1 a l’hora de categoritzar els nombres, la qual era major en el B2 als assaigs amb so distractor. A més, els participants bilingües aconseguien mantenir el temps de reacció constant després dels assaigs amb so distractor al B2, mentre els participants monolingües encara seguien exhibint temps de reacció majors en aquests casos. Els resultats varen evidenciar que la freqüència amb la que els participants bilingües canviaven voluntàriament de llengua estava associada a menors temps de reacció en els assaigs amb so distractor. Per altra banda, la freqüència amb la que aquests canviaven de llengua de manera involuntària estava negativament correlacionada amb la precisió a l’hora de categoritzar els nombres. Els resultats són interpretats a l’article mitjançant models de mecanismes duals de control cognitiu i la seva relació amb l’experiència lingüística.