Estudi sobre el perfil de parla de nens bilingües castellano-catalans amb trastorn del desenvolupament del llenguatge.

Els membres del grup I+DEL Eva Aguilar Mediavilla, Lucía Buil Legaz i Víctor Sánchez Azanza publiquen a la revista Clinical Linguistics and Phonetics un article sobre el perfil de  parla dels nens de 6 anys amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). En aquest estudi  es va analitzar la fonologia, tant a nivell productiu com perceptiu, de nens bilingües castellano-catalans amb TEL i sense TEL. L’objectiu era clarificar la naturalesa de les dificultats que experimenten en la parla aquests nens, i que són subjacents al TEL, per tal de facilitar la detecció primerenca d’aquest trastorn.

En quant a la percepció de la parla, es va utilitzar una tasca dissenyada per avaluar l’habilitat de discriminar fonemes específics. En aquesta tasca l’avaluador pronunciava dues paraules que es diferenciaven tant sols per un fonema (per exemple: pont/font). El nen havia de senyalar una imatge que representés la paraula que havia dit l’avaluador. Els resultats d’aquesta prova mostren que els nens amb TEL tenen una major dificultat a l’hora de distingir fonemes.

Per tal d’avaluar la producció fonològica es varen mostrar imatges amb objectes que els nens havien d’anomenar. Es va analitzar la pronúncia a nivell d’estructura prosòdica de la paraula, de l’estructura sil·làbica i de cada fonema que la formava. Els resultats mostraren que els nens amb TEL, en comparació amb nens amb desenvolupament lingüístic típic, tenien més dificultats per pronunciar correctament tant les estructures de paraula  i les síl·labes més complexes, així com amb la majoria de les categories fonètiques. Els nins amb TEL també presentaven més  processos de simplificació fonològica que els seus parells de tots  els nivells: de paraula (omissions de síl·laba i assimilacions), de síl·laba (omissions i reduccions), i segmental ( substitucions de fonemes). De forma general, mentre tots els nens del grup control tenien  una parla (perfil fonològic) en concordança amb la seva edat, el 71% de nens amb TEL presentaven un retard de parla.

Els resultats d’aquesta investigació tenen una implicació significativa en l’àmbit clínic. Tot i que el TEL és moderadament comú, afectant dos de cada trenta infants, encara és molt difícil de detectar i, en conseqüència, molts de casos passen desapercebuts, especialment quan es tracta de nens bilingües. Els autors d’aquesta recerca es centraren en la percepció i producció de la parla com a eina de diagnòstic del trastorn ja que, al contrari de les dificultats morfosintàctiques que presenten els nens amb TEL, les dificultats fonològiques són més fàcils de detectar. Encara que els resultats mostraren que els problemes de parla són comuns en els nens amb TEL, s’ha de tenir en compte que no tots presentaven aquest retard. Per tant, tot i que les dificultats de parla són molt indicatives del TEL, no tots els nins les presenten i aquests poden passar més desapercebuts. El perfil de dificultats descrit en l’article que ha publicat el grup d’investigació podrà facilitar, per tant, la construcció d’eines de diagnòstic que permetin la detecció del TEL a edats primerenques, potenciant així els beneficis de la intervenció.

Per llegir l’article complet clica aquí.