La família com factor protector de cara als possibles desajustaments que poden derivar del Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL)

El TDL es caracteritza per un retard en la correcta adquisició del llenguatge en absència d’altres causes o trastorns que puguin explicar aquest retard. Per altra banda, els individus amb TDL poden desenvolupar problemes d’ajustament socioemocional, conductual i escolar a causa de les dificultats lingüístiques que experimenten en el seu quotidià.

A un article de l’equip d’investigació I+DEL (Investigació, Desenvolupament, Educació i Llenguatge), publicat el darrer 16 de març a la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health, s’analitza quins factors protegeixen als nens/es amb TDL de cara a l’esmentat desajustament. Per realitzar l’estudi es va examinar en nens de 5 a 12 anys, amb TDL i sense, variables pel que fa a llenguatge i cognició, així com d’ajustament conductual, emocional i escolar, a més de dades familiars i d’estatus socioeconòmic. Les dades aportades pels tutors escolars indicaren que els adolescents amb TDL presentaven un menor nivell d’ajustament escolar i d’habilitats d’adaptació. Les dades proporcionades pels mateixos nens indicaven que en els casos de TDL es manifestava un major índex de dificultats en l’àmbit emocional. Però el resultat verdaderament interessant de l’estudi és que el nivell d’involucrament familiar, però no el seu estatus socioeconòmic, actuaven com factor protector de cara a aquests desajustaments que poden arribar a presentar els adolescents amb TDL a diferents nivells i en diferents àmbits. Per tant, en casos de TDL seria necessari dur a terme intervencions de caràcter global, no tan sols centrades en l’individu i les seves dificultats, sinó també amb accions en l’àmbit escolar i familiar.