El ciberassetjament escolar i l’addicció a internet en adolescents superdotats

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies i formes de comunicació digital dos nous fenòmens preocupen a la comunitat científica: el ciberassetjament escolar i l’addicció a internet entre els joves.

L’espai en línia, on l’anonimat és fàcil de ser conservat, ha generat un espai on l’assetjament escolar esdevé difícil de detectar i controlar. En l’actualitat, en referència a aquesta temàtica, existeix un debat en la comunitat científica sobre una possible població que podria ser especialment vulnerable a patir vivències de ciberassetjament escolar; és el cas dels infants superdotats. Alguns autors defensen que aquesta població té especial vulnerabilitat de cara a sofrir-ho en la figura de víctima, altres autors diuen més bé que tenen una marcada tendència a dur-ho a terme en el rol d’agressor, i altres diuen que la prevalença, tant de víctimes com d’agressors, en adolescents superdotats és equivalent a la que trobem en la població general.

En relació amb l’addicció a internet, fins a l’actualitat no hi havia estudis que n’estudiassin de forma directa la relació amb la població d’infants superdotats. No obstant això, es podia trobar en la literatura científica certs indicis que suggerien que els nens superdotats presentaven trets comportamentals que, en cas que se sumassin a problemes d’ajustament social, podrien afavorir el desenvolupament d’aquesta addicció en edats adolescents. Per altra banda, altres estudis apuntaven que la intel·ligència podia actuar com factor protector de cara a aquests comportaments addictiu.

Un article publicat per membres d’I+DEL ha aportat un poc de llum sobre aquest debat tan actual. En el seu estudi varen analitzar en una mostra de 122 adolescents, la meitat dels quals eren superdotats, la incidència de vivències relacionades amb el ciberassetjament -tant en el paper de víctima com agressor-, la incidència de l’addicció a internet i la interacció entre aquests dos fenòmens. Els resultats suggereixen que no hi ha diferències entre la població d’adolescents superdotats i la població adolescent general quant a incidència de ciberassetjament ni d’addicció a internet. El que sí que varen trobar, però, és que, en general, l’addicció a internet, lligada amb conflictes interpersonals (manca d’habilitats socials) juga un paper explicatiu important en l’aparició de situacions de ciberassetjament, especialment entre els joves superdotats.