Presentat a International Congress of Clinical and Health Psychology on Children and Adolescents (AITANA)
Autors Aguilar-Mediavilla, E., Valera-Pozo, M., Buil-Legaz, L.
Contacte amb l’autor principal eva.aguilar@uib.es
Abstract
Les persones amb trastorn específic del llenguatge (TEL) tenen una història de problemes amb l’adquisició del llenguatge sense que estiguin presents les variables que solen explicar aquesta dificultat, com la sordera, la discapacitat cognitiva, el dany orgànic o els problemes socioemocionals. Tot i aquesta especificitat, els estudis recents assenyalen que les persones amb TEL quan arriben a l’adolescència, tenen dificultats en les habilitats socials (Conti-Ramsden, Mok, Pickles, & Durkin, 2013; Valera-Pozo, Buil–Legaz, Rigo-Carratalà, Casero-Martínez, & Aguilar-Mediavilla, 2016) i fracàs escolar (Conti-Ramsden, Durkin, Simkin, & Knox, 2010), i aquestes dificultats els duen a estar en un major risc de sofrir assetjament escolar (Durkin & Conti-Ramsden, 2010; Rice, 2016), i de tenir problemes de salut psicològica (Harrison, 2011).
El present estudi té per objectiu explorar les característiques conductuals i les dificultats en una mostra de nens amb TEL bilingüe català-castellà en arribar a la preadolescència.
Per això, s’han comparat dos grups de 18 nins, un amb TEL diagnosticats als 5 anys – d’edat – i els seus controls per edat i aula, i aparellats en el màxim nombre de variables (gènere, nivell socioeconòmic i llengua materna). Les mesures utilitzades es varen obtenir mitjançant el sistema d’Avaluació de la Conducta de Nens i Adolescents (BASC; Reynolds i Kamphaus, 1992; adaptació espanyola de Gonzàlez, Fernàndez, Pérez, i Santamaría, 2004), recollint les valoracions dels mateixos subjectes i dels tutors.
Els resultats mostraren que els nins amb TEL tenien, segon els seus tutors, un índex menor en les dimensions d’habilitats adaptatives i problemes escolars. No presentaven diferències adaptatives i problemes escolars. No presentaven diferències en les dimensions d’exteriorització ni interiorització de problemes, encara que si mostraven un índex major en l’escala de retraïment. Això no obstant, el resultat de la seva pròpia valoració no mostra cap dimensió diferents dels seus controls.
Aquests resultats són indicatius que els nins amb TEL presenten un dèficit en les habilitats adaptatives i presenten problemes escolars, el que pot exposar a patir major assetjament escolar. Tot i això, ells mateixos no són conscients de les dificultats, el que els pot exposar encara més a aquest assetjament.