El grup I+DEL de la UIB publica tres estudis sobre la relació entre el bilingüisme i la cognició
Al llarg dels anys, nombrosos estudis científics han trobat evidències que donen suport al concepte d’’avantatge bilingüe’. Aquest concepte fa referència als aparents beneficis que suposa el fet de parlar dues llengües de forma quotidiana sobre les habilitats cognitives que es necessiten per adaptar-se a les demandes d’un ambient canviant (control executiu). No obstant això, existeixen també un gran nombre d’estudis científics en què no s’han trobat evidències de l’existència de l’avantatge bilingüe, el que genera una controvèrsia que a dia d’avui roman oberta. Aquesta mescla de resultats, a favor i en contra dels beneficis cognitius del bilingüisme, ha fet que es deixi d’entendre el bilingüisme com una capacitat de tot o res, sinó més bé com un cúmul de factors que es distribueixen en un contínuum. Per exemple, l’aprenentatge de les dues llengües es pot donar simultàniament o una després de l’altra; també és possible que el percentatge de vegades que dos bilingües canvien de llengua en el seu dia a dia sigui diferent. Aquesta concepció polifacètica del bilingüisme va ser la que ens va guiar en la nostra temptativa de millorar l’enteniment sobre la influència dels factors relacionats amb el bilingüisme i el control executiu. Amb això en ment, l’equip d’investigació I+DEL (Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge) ha provat d’esclarir la vertadera influència del bilingüisme en el control executiu i donar explicació als resultats ambigus dins aquest camp d’estudi.
En el primer estudi identificàrem els factors lingüístics que contribueixen a un millor enteniment de la relació entre bilingüisme i habilitats de control executiu. Amb relació als factors lingüístics, es va recopilar informació de més de cent joves bilingües (català i castellà) sobre l’edat d’adquisició de la segona llengua, la seva competència lingüística i la freqüència de canvi de llengua en el seu dia a dia. Respecte al canvi de llengua, més concretament, es varen examinar els efectes tant de la direcció (canvi a la primera llengua o a la segona) com del tipus d’alternança (involuntària o voluntària, guiada pel context). Tot seguit, els mateixos participants realitzaren una sèrie de tasques experimentals a l’ordinador que avaluaven tres dimensions del control executiu: la inhibició de la informació no rellevant, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva (capacitat de canviar de tasca). Es varen observar relacions entre el canvi freqüent i voluntari a la segona llengua (del català al castellà, en aquest cas) i un control executiu més eficient, una millor memòria de treball i una major flexibilitat cognitiva. Per altra banda, es va fer patent la relació entre una major incidència de canvis involuntaris (inconscients) de llengua i una pitjor habilitat inhibitòria. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que canviar de llengua amb freqüència pot tenir repercussions sobre aspectes executius, però no l’edat en què s’adquireix la segona llengua ni la competència en l’idioma. Aquests resultats han sigut publicats recentment en la prestigiosa revista Bilingualism: Language and Cognition. Així, la major o menor propensió a canviar de llengua mentre parlem, estretament lligada amb el context lingüístic específic en què vivim, pot ser una de les claus que ajudin a entendre la disparitat dels resultats obtinguts en el camp d’estudi del bilingüisme i la cognició.
En un segon estudi, es va ampliar la mostra fins a 180 joves bilingües, dels quals es varen analitzar les dades mitjançant models d’equacions estructurals (SEM). Aquesta metodologia estadística permet estudiar més detalladament la manera en què es relacionen els diferents factors que entren en joc en l’estudi de l’avantatge bilingüe. Aquesta anàlisi verificà que la freqüència de canvi natural de llengua modulava positivament el control executiu dels bilingües, mentre que ni l’edat d’adquisició ni el domini de la segona llengua tenia un efecte significatiu. A més, l’anàlisi indicà que l’impacte del factor canvi natural de llengua exergia una influència sobre el processament general de la informació, afectant a tots els subcomponents del control executiu. Aquests resultats, publicats a la revista International Journal of Bilingualism, a part d’ajudar a esclarir la relació entre bilingüisme i control executiu, enalteixen la rellevància de l’habilitat d’adaptar-se lingüísticament de forma conscient i intencional al context.
La següent passa fou comprovar si existeix l’avantatge bilingüe en una àmplia mostra de bilingües de les Illes Balears al comparar-los amb un altre grup de participants monolingües de la Península. Per tal de fer-ho, es varen programar un seguit de tasques informatitzades per comparar l’execució de bilingües i monolingües en els components específics del control executiu, amb la particularitat que, en aquest tercer estudi, les tasques eren més demandants (complexes) a nivell cognitiu que les emprades en estudis anteriors. Aquesta decisió era important, ja que els resultats d’estudis previs pareixen indicar que és més complicat trobar evidències de l’avantatge bilingüe en adults joves que en altres franges d’edat, vist que les seves capacitats cognitives estan en el seu moment evolutiu més àlgid. En aquest sentit, la complexitat cognitiva s’ha postulat com element clau que pot resultar diferencial al comparar les habilitats cognitives entre monolingües i bilingües. Així, l’objectiu de la investigació va ser el d’examinar la presència d’avantatge bilingüe en adults joves de les Illes Balears, i, en cas de trobar-la, analitzar quins eren els components de control executiu en què es manifestava. Els resultats de la recerca, publicats en la revista Language, Cognition and Neuroscience, revelaren un patró de resposta general lleugerament més precís en els bilingües que en els monolingües. No obstant això, no es trobaren evidències que els bilingües tinguin millors capacitats que els monolingües quan es compara el seu rendiment en els diferents components del control executiu. De fet, es trobaren indicis de que, en tasques de dificultat moderada, els bilingües poden inclús mostrar certs desavantatges que, per altra banda, desapareixen en situacions de major complexitat.
En conjunt, les conclusions generals d’aquests tres articles milloren la nostra comprensió dels factors involucrats en el desenvolupament de millors habilitats cognitives en la població bilingüe de les Illes Balears, com és el canvi freqüent i voluntari de llengua. Per altra banda, no pareix que la influència del bilingüisme sigui tal que promogui una diferència evident entre bilingües i monolingües en aspectes concrets del control executiu, inclús en activitats força demandants que en teoria haurien d’incrementar aquesta disparitat.
Referencies dels estudis publicats:
López Penadés, R, Sánzhez-Azanza, V, Buil-Legaz L, & Aguilar-Mediavilla, E, & Adrover-Roig, D. (2020). Associations between natural language switching and executive control in early bilinguals. Bilingualism: Language & Cognition, 1-12. DOI: https://doi.org/10.1017/S1366728920000012
Sánchez-Azanza-V, López-Penadés, R, Aguilar-Mediavilla, E, & Adrover-Roig, D (2020). Latent variable analysis on the interplay between language switching and executive control International Journal of Bilingualism, 1-19 DOI: https://doi.org/10.1177/1367006920902525
Sánchez-Azanza, V, López-Penadés, R, & Adrover-Roig, D (2019). More similitudes than differences between bilinguals and monolinguals on speeded and demand-varying tasks. Language, Cognition & Neuroscience, 1-17. DOI: https://10.1080/23273798.2019.1706752