The Economist, un dels setmanaris més prestigiosos a escala internacional, i The Local, una casa editorial digital dirigida a angloparlants residents a Espanya, publiquen dos articles sobre els beneficis de ser bilingüe. Ambdós reflexionen en els seus articles, a partir de la recerca realitzada pel grup d’investigadors I+DEL de la Universitat de les Illes Balears (UIB), sobre com i en quin sentit es dóna l’avantatge bilingüe.
En la comunitat científica, avui dia, encara sorgeixen resultats ambigús sobre l’existència de l’anomenada avantatge bilingüe. Es tracta d’una premissa que postula l’existència de beneficis no lingüístics derivats de la capacitat de parlar més d’un idioma. La confusió deriva, en gran part, del fet que el llenguatge és una capacitat fluida que es veu afectada per una gran varietat de factors. Per controlar la influència d’aquests factors, i provar l’existència de l’avantatge bilingüe, l’equip I+DEL va utilitzar tres criteris en les seves investigacions: edat d’adquisició de la segona llengua, nivell de fluència en els dos idiomes i freqüència de canvi entre aquests. Els resultats indicaren que la variable freqüència de canvi era la que millor es relacionava estadísticament amb beneficis a nivell de control executiu. És a dir, la freqüència amb què un bilingüe canvia voluntàriament d’idioma és el que propicia un millor rendiment sobre el conjunt d’habilitats cognitives que ens ajuden a realitzar tasques complexes (atenció, memòria de treball, inhibició d’informació no rellevant….). Per tant, pareix que l’avantatge bilingüe no s’explica en termes de quants idiomes es parlen, sinó en funció del seu ús en la vida quotidiana.
En els següents enllaços podreu trobar els articles a la premsa anglesa:
The Local
Economist