L’estudi es va centrar l’afàsia bilingüe i, específicament, en el cas de JZ. El cas de JZ fa referència a una persona bilingüe (euskera-castellà) de 53 anys d’edat que, després d’un hematoma en els ganglis basals de l’hemisferi esquerre, presentava dèficits executius i afàsia, caracteritzada per un processament deteriorat de la llengua materna o L1, el basc. Una avaluació de l’afàsia bilingüe va revelar una alteració de la producció del discurs espontani i automàtic en la seva llengua materna o L1, el basc, així com el deteriorament de la traducció d’oracions de L2 a L1, és a dir, del castellà al basc. Posteriorment es va avaluar el seu control executiu a nivell verbal i no verbal, fet que va permetre observar que el baix rendiment de JZ en tasques lingüístiques i de fluïdesa verbal-fonològica estava relacionat amb la seva disfunció executiva.
Així, podem veure com l’evolució del pacient JZ va diferir dels patrons estàndards de recuperació en l’afàsia bilingüe, ja que normalment la llengua materna (L1) es recupera millor i de manera preferent en comparació a la segona llengua. D’aquesta manera, en el cas de JZ no es va complir aquesta regla, ja que la seva llengua materna (L1) era l’euskera i era en la que va mostrar un patró pitjor de recuperació. En la nostra investigació, aquest resultat no pot ser explicat ni pels factors afectius de JZ ni per la influència de l’entorn lingüístic després de l’accident cerebrovascular.
Referència: Adrover-Roig D, Galparsoro-Izagirre N, Marcotte K, Ferré P, Wilson MA, & Ansaldo AI. (2011). Impaired L1 and executive control after left basal ganglia damage in a bilingual Basque-Spanish person with aphasia. Clinical Linguistics & Phonetics; 25 (6-7):480-98