Aquest congrés, que va tenir lloc a Madrid del 4 al 6 de setembre de 2019, té com objectiu difondre els darrers avanços en la investigació en matèria de dificultats d’adquisició del llenguatge en nens. En aquest esdeveniment el grup de recerca de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va aportar els resultats dels seus estudis relacionats amb el Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) en població bilingüe catalano-castellana. El TDl implica una marcada dificultat durant el desenvolupament del llenguatge oral, que afecta especialment al component morfosintàctic, en absència de qualsevol altre tipus de dèficit o patologia que pogués explicar aquesta dificultat. No obstant això, aquest trastorn primari del llenguatge pot arribar a afectar altres àrees del desenvolupament.
En aquesta línea, els membres del grup I+DEL presentaren els resultats dels seus estudis que investiguen les conseqüències que pot tenir el TDL en el desenvolupament cognitiu, social i emocional dels nens que el presenten. En primer lloc, Josep Pérez va explicar com s’ha vist que els nens amb TDL tenen majors dificultats a l’hora de resoldre tasques relacionades amb la Teoria de la Ment, especialment quan és necessari utilitzar clas lingüístiques. Aquesta dificultat podria estar a la base dels problemes que solen presentar aquests nens en el manteniment de relacions socials.
En segon lloc, Mario Valera va exposar els resultats d’un estudi en el qual es va comparar a nens amb TDL amb altres controls mitjançant un qüestionari que analitza problemes d’adaptació conductual i simptomatologia clínica. Aquest qüestionari va ser contestat tant pels mateixos nens com pels seus tutors escolars. Mentre no es varen trobar diferències entre els nens amb TDL i els controls en les puntuacions del qüestionari de auto-avaluació, sí que es varen trobar diferències en els qüestionaris emplenats pels tutors. En més detall, pareix que els nens amb TDL mostren un major nivell de retraïment, que pot contribuir a que passin desapercebuts en l’aula, més problemes d’atenció i d’aprenentatge, i menys habilitats socials, de lideratge, d’adaptabilitat i per l’estudi. Tot això agreujat pel fet que pareix que ells no són conscients dels seus dèficits, el que pot generar que estiguin més exposats a situacions de possible assetjament.
Tot seguit, Daniel Adrover va compartir els resultats d’un altre estudi, que confirmen els obtinguts a estudis anteriors a altres països, i que revelen que els nens amb TDL tenen un major risc de patir assetjament escolar. Es va discutir, en aquesta part, el camí que ha de seguir la investigació per tal d’avaluar els factors mediadors en l’aparició, el manteniment i les repercussions de l’assetjament escolar en aquesta població especialment vulnerable, amb l’objectiu de poder prevenir-lo.
Per concloure, Eva Aguilar va exposar un estudi que evidencia que els nens amb TDL experimenten més dificultats acadèmiques durant la seva educació primària, essent aquells que presenten més problemes de comprensió d’elements morfosintàctics complexos i problemes en la decodificació lectora els que mostren un major risc de fracàs acadèmic.
